|
|
ĵa, la 6-a de dec 2007, 01:36
Última lliçó d'economia bàsica (5 de 5)
Esperanta resumo: hodiaŭ ni pridiskutis solvojn al mondaj ekonomiaj problemoj, kaj eblecojn ne partopreni mondan koruptadon: etikan bankon, etikan aĉetadon, ktp. Aquesta és la última xerrada de l'Arcadi Oliveres d'Economia Bàsica. Ha explicat algunes de les solucions proposades per a solucionar els problemes econòmics mundials, així com maneres de no prendre part en la corrupció financera (banca ètica) i en fer una compra justa (sabent la informació que hi ha darrera cada producte). Hem mencionat la banca ètica holandesa TrioDos, amb seu a Barcelona, i la Cooperativa 57, que simplement és una entitat on podem fer inversions justes. Respecte al consum just, l'Arcadi ha fet propaganda de la revista Opcions. Aquí teniu el fitxer de so: arcadi-oliveres-economia5de5.mp3 [1h43m -- 36MiB] També ja faig saber que vaig gravar (sense permís, però crec que no hi haurà cap problema) la primera xerrada. Se sent pitjor, però aquí les teniu totes: arcadi-oliveres-economia1de5.oggarcadi-oliveres-economia2de5.mp3arcadi-oliveres-economia3de5.mp3arcadi-oliveres-economia4de5.mp3arcadi-oliveres-economia5de5.mp3Cada dia ens han donat un resum en paper de tot el que s'havia dit el dia anterior. Els resums són bastant detallats, i a més incorporen alguns enllaços a les fonts d'informació, per a que poguem contrastar el que ha explicat l'Arcadi. Només tinc el resum fins a la lliçó 4. Dimecres que ve ens donaran el resum de la lliçó 5, i ja els publicaré escanejats.
di, la 2-a de dec 2007, 20:05
Kvara leciono de baza ekonomio
Esperanta resumo: jen la kvara leciono, pri monda ekonomio; migrado, eksterlanda ŝuldo, ktp. La quarta lliçó d'economia bàsica: economia mundial. Immigració, deute extern, etc. A l'inici i al final hi ha una ronda de preguntes.Baixeu-la d'aquí: arcadi-oliveres-economia4de5.mp3 [38MiB, 1h48m]. Jo, que no hi entenc gaire res he fet les preguntes de si hi havia algun lligam entre el diner i l'or, o alguna cosa semblant; i també de si les polítiques del PSOE de donar diners per fill, o pel lloguer d'una casa, seran per força inflacionàries. Al final he preguntat en què consisteix el "gran deute" d'Estats Units.
di, la 25-a de nov 2007, 22:54
Entrevista / intervjuo
( Versió en català )Kataluno intervjuis kelkajn esperantistojn rilate al esperanto. Min interesas publikigi miajn respondojn, por ricevi kritikon kiom eble. :) Aldone, mi tre aprezus se vi volas doni viajn respondojn laŭ komentoj, aŭ en via propra publika taglibro. 1) Kial vi opinias esperanton pli taŭga por internacia lingvo, kompare al aliaj pli vaste konataj lingvoj, kiel la angla? Mi la anglan uzas kun tiuj, kiuj parolas la anglan - kaj esperanton kun tiuj, kiuj parolas esperanton. Mi preferas ĉi lastan lingvon ĉar ties parolmanieron determinas nur reguloj. En pli popularaj lingvoj, krom regulojn, oni devas sekvi ankaŭ la kutimojn. Kiam mi parolas angle, fojfoje mi ricevas kritikon: "Vi ĝuste diris tion, kvankam sonas strange, ne taŭge." Esperante, mi ne trafis tiujn situaciojn. 2) Ĉu vi pensas ke la projekto esperanto reiĝos populara? Kiel? Al mi plaĉas tio, ke esperanton parolas nur tiuj, kiuj volas. Tio determinas la homojn, kiujn oni renkontas en la esperanto-parolantaro. Neniu (ĝenerale) parolas ĝin kontraŭvole (ĉu denaske, ĉu laŭ socia premo). Mi preferas ke ties uzo restu tia. 3) Kiuj obstakloj bremsas esperanton nuntempe? Esperanto kontentigas tiujn, kiuj volas ludi per la parolo, esprimado, sendepende de lingvaj kutimoj postulataj de popularaj lingvoj (evoluiĝintaj ĉefe el needukitaj homoj). Ĝi ankaŭ faciligas la paroladon kun eksterlandanoj. Mi opinias ke vere malmultegaj homoj volas ludi per la parolo, kaj same malmultaj volas paroli kun eksterlandanoj; almenaŭ malmultaj tiom tion volas prete lerni (ajnan) novan lingvon. Do tial tiom da homoj parolas esperanton. Laŭ mi, la plej multo da homoj lernas lingvojn pro sociaj premoj.
me, la 21-a de nov 2007, 23:44
3a leciono de ekonomio
Esperanta resumo: jen la tria leciono el la kvin. Ĉi foje, ni aŭdis komence iom pri la klubo Bildenberg (kaj aliaj tiaj kluboj), kaj la ĉefa prelego temis pri eŭropa ekonomio. Degut a unes preguntes inicials del públic, l'Arcadi ha començat aclarint una mica en què consisteixen el club Bildenberg, Davos (s'escriu així), i d'altres. Qui els forma, què fan a les seves reunions anuals, etc. El gros de la conferència ha anat de l'economia europea, de la comunitat eeuropea, la seva història, i fins aquests últims anys. La podeu escoltar d'aquí, pels vostres reproductors de mp3 portàtils: arcadi-oliveres-economia3de5.mp3 [28MB, 40kbps, 1h36m]
me, la 14-a de nov 2007, 23:05
Nova lliçó d'economia amb la formació d'ATTAC
Esperanta resumo: Mi pasigis alian vesperon en la lernejo de ATTAC-Katalunio, lernante iom pri monda ekonomio danke al eminenta instruisto de ekonomio Arcadi Oliveres. En tiu ĉi leciono li instruis la funkciadon de la bankoj privataj kaj ŝtataj, kaj plejtempe, kiel la ŝtato intervenas en la ekonomio. De nou he anat al curs de formació d' ATTAC sobre economia mundial. Aquest vespre l'eminent Arcadi Olivers ens ha explicat el funcionament del mercat del diner. Com guanyen diners els bancs, i què en fan dels nostres diners. I sobretot, ha explicat com intervé l'estat a l'economia. Abans de començar he demanat si em deixaven enregistrar la seva xerrada, i no m'han posat cap impediment. Aquí la teniu en forma de MP3, per a que la pogueu escoltar als vostres reproductors portàtils: arcadi-oliveres-economia2de5.mp3 [1h16m]. A la primera lliçó, que no vaig comentar aquí, ens va explicar el mercat financer i el mercat de divises. Per cert, m'he comprat el llibret Sobre Democràcia Participativa, resultat d'un seminari. Aquest se suma a El neoliberalisme contra el territori a Catalunya, de Ramon Caralt, i a El transfondo de los paraí$o$ fiscal€s, de Juan Hdez. Vigueras. Tots d'unes 100 pàgines, per 2€ cadascun.
ve, la 28-a de sep 2007, 23:43
Zeitgeist
(Serĉu pri filmo Zeitgeist vialingve; filmo de 2006, "American Zeitgeist" en IMDB) Vi povas elŝuti la filmon, aŭ spekti ĝin tra Google Video. Ĝi eksplikas fundamentojn de la religoj (speciale de la kristana); montras esplorojn ekster-amas-komunikilajn pri la atako al la ĝemelaj turoj Novjorkaj. Eksplikas kiel funkcias la "Centra Banko". Montras kune multajn nuntempajn (kaj pasintajn) malicojn de regantoj. Ĉio per eksterbilda rakontanta voĉo, kaj per montro de registritaj televidnovaĵoj, prelegoj, konfesoj, ĉu voĉaj ĉu skribaj. Explica fonaments de les religions (sobretot la cristiana). Investigacions fora dels mitjans de comunicació massius del 11-s. Explicació de com funciona el "Banc Central". Moltes malícies agafades totes juntes. Tot fet amb un narrador en off, i moltes grabacions de telenotícies, conferències, etc. http://www.zeitgeistmovie.com/http://www.zeitgeistmovie.com/dloads.htmhttp://www.imdb.com/title/tt0759952/
ĵa, la 20-a de sep 2007, 12:50
Provo
Pri kio vi pensas, se mi diras 'xyzzy'? En què penseu si dic 'xyzzy'?
ĵa, la 23-a de aŭg 2007, 22:35
L'altre dia em va anar bé el midpsshal mòbil. Potser a algú li interessa. Tinc un mòbil normalet (SonyEricsson k300i), i l'aplicació ocupa 100KiB o menys. He hagut de muntar un proxy http que donen ells
mateixos, però bé. No tinc el codi font d'aquest proxy, malauradament. Potser el tenen al repositori, però no sé tampoc on tenen el repositori. A més, ells fan servir el port 8088 per defecte, però el proxy d'Orange no em permet visitar una web a aquest port; he hagut de moure-ho al 8080. Llavors em va bé. Resulta que els que tenim Orange de prepagament només tenim accés a "internet" a través del seu proxy HTTP. Només els de contracte poden tenir IP pública i utilitzar connexions TCP sense restriccions. Potser algú té experiència similar amb això? Quins programes feu servir?
lu, la 7-a de nov 2005, 14:57
Mides de papers
Molts saben les mides dels papers A4, A3, etc. Les característiques bàsiques d'aquestes mides és que llargada=sqrt(2)*amplada. A més, l'amplada d'un A3 és la llargada d'un A4, la llargada d'un A5 és l'amplada d'un A4, i anar fent. El que em pensava és que un A3 tenia la mida de dos A4 de costat, un A2 de dos A3 de costat, un A1 de dos A2 de costat, i un A0 de dos A1 de costat. Però no és així! La ISO 216, que especifica aquests formats, diu d'on venen les seves mides. Es parteix d'un A0, i es fa que la seva àrea sigui 1m^2. Així, l'amplada d'un A0 compleix: amplada * amplada * sqrt(2) = 1 Les amplades de l'A1, A2, A3, ... s'obtenen dividint aquesta amplada per sqrt(2), i arrodonint al mil·límetre. Per això, si intentem fer l'amplada d'un A0 amb quatre A4, veurem que ens falta un mil·límetre, que era el que es perd amb arrodoniments. Amb això, suggereixo la següent pregunta de trivial:
Amb quants A4 s'emplena l'àrea d'un A0?
Degut al es pèrdues de dècimes de mil·límetre, 16 A4es no emplenen l'àrea d'un A0.
lu, la 31-a de okt 2005, 21:39
Perquè l'esperanto?
Una alumna de batxillerat que fa un treball de recerca sobre l'esperanto m'ha encomanat la feina de respondre una enquesta. De moment estic d'acord amb el que he contestat, perquè ho he contestat fa molt poc. Així doncs, la publico aquí. Espero que serveixi de resposta a aquells que potser no entenen perquè vaig començar a aprendre esperanto, i encara no l'he deixat estar.
( Llegiu l'entrevista aquí )
di, la 30-a de okt 2005, 20:39
Sistemes de temps / Temposistemoj
Ahir al matí em vaig dedicar a investigar sobre diferents sistemes de temps proposats diferents al que fem servir. Ara fem servir el de 24h / 60 minuts / 60 segons / dècimes de segon. A més, el fem servir segons la zona horària amb referència a GMT, així que no a tot el món hi ha la mateixa hora en un moment donat. Bé, doncs hi ha altres idees al món. La majoria suggereixen fer servir la mateixa hora en tot el món, o expressar-la de manera decimal (deu hores al dia, mil, amb submúltiples decimals). Si a tot el món expressem l'hora amb les mateixes xifres, ja no podem saber si en un lloc és de dia o no només amb la seva hora local. Però alhora podem parlar dels mateixos instants de temps; a un coreà li podem dir des de Barcelona "Trovem-nos al xat a les 543" (segons Swatch Internet Time, en aquest cas), tot i que segur què allà és ben tard en aquesta hora. Potser insistir en que a tot al món hi hagi la mateixa hora és una mica contra-relativista (Einstenià), però de fet ara anem així amb la referència comuna a GMT. Una altra proposta divertida (potser esbojarrada?) és la de fer dies de 28 hores, amb setmanes de sis dies. Aquesta gent vol allargar els dies, perquè a molts se'ns fan curts. A més, els agradaria dinar un dia sota un bon sol, un dia quan es pon, un dia sota les estrelles... Argumenten diferents avantatges; per exemple, caps de setmana més llargs (si són de dos dies), menys polució al anar a la feina només quatre dies a la setmana, etc. Podeu trobar molts enllaços sobre sistemes de temps aquí.
Hieraŭ matene mi esploris pri diversaj temposistemoj proponitaj, malsimilaj al tiuj, kiujn ni uzas. Nun ni uzas tiun de 24h, 60 minutoj, 60 sekundoj, kaj dekonoj da sekundoj. Aldone, ni uzas ĝin laŭ tempozonoj relativaj al GMT, do ne estas la sama tempo (laŭ ciferoj) ĉie en la mondo, je konkreta momento. Nu, estas do aliaj ideoj en la mondo. La plej multo proponas uzi la saman tempon en la tuta mondo, aŭ ĝin esprimi dekumece (dek horojn tage, mil, kun dekumaj onaĵoj). Se ĉie en la mondo ni esprimas la tempon per la samaj ciferoj, ni jam ne povos scii ĉu ie estas tagmezo nur per tiea loka tempo. Tamen, ni povos paroli pri la samaj momentoj; al koreo eblos diri de Barcelono "Ni renkontiĝu en la babilejo je la 543" (laŭ Swatch Internet Time ĉi kaze), kvankam certe tie estas tre malfrue je tioma ĉi horo. Eble insisti pri la sama cifereca tempo ĉie en la mondo estas iom kontraŭ-relativisma (Ejnŝtejna), sed nun jam tiel estas, laŭ refernco ĉe GMT. Alia amuza (freneza?) propono estas tiu pri estigo de 28-horaj tagoj, kaj ses-tagaj semajnoj. Tiuj ĉi homoj volas longigi la tagojn, ĉar al multaj el ni ili mallongas. Aldone ili volus tagmanĝi je tago sub bona suno, alitage je sunsubiro, alitage sub steloj... Ili argumentas diversajn avantaĝojn; ekzemple, estus pli longaj semajnfinoj (se ili longas du tagojn), malpli da poluto pro tio ke oni irus al la laborejo nur kvar tagojn semajne, ktp. Oni povas trovi multajn ligilojn pri temposistemoj ĉi tie.
sa, la 22-a de okt 2005, 11:21
Raporto Grin
Amb intenció de fer saber de l'existència de l'informe Grin, aquí en publico la nota de premsa en català, escrita de la Kataluna Esperanto-Asocio. És un estudi del futur de l'ús de les llengües a Europa, especialment tractant els casos de "només anglès", "anglès-francès-alemany", i "esperanto". L'informe en sí està en francès, al qual li adjunto un enllaç. ( Llegir )
di, la 16-a de okt 2005, 16:36
Sabates
Per primera vegada m'he enllustrat les sabates... Admirable. ;)
La unuan fojon mi ciris ŝuojn. Mirinde ;) Cetere, jen bona Flaŝa ludo. Per cert, un joc en Flaix divertit: ĉi tien/aquí.
ve, la 14-a de okt 2005, 20:29
Kion mi lernis pri versikontroliloj
Antaŭ pluraj jaroj mi uzis CVS por versikontroli miajn programojn... Mi havis la staplon en servila komputilo (tiu jam konata vicerveza.homeunix.net). Tio bonis, ĉar rete mi povis same atingi la staplon kiel en mia lokala reto kun la servilo. Poste mi uzis Subversion - verdire, ĝi estas tute simila. Aldone eblas versikontroli dosierujojn, ŝanĝi nomojn de dosieroj... sed malmulton pli. ( Legu pli )
Fa molts anys feia servir CVS per a controlar versions de fitxers en els meus programes... Tenia el repositori al servidor (al ja conegut vicerveza.homeunix.net). Això anava bé, perquè per internet podia accedir al repositori igualment com en la meva xarxa local on hi ha el servidor. Llavors vaig fer servir Subversion - en realitat, s'assembla molt al CVS. Permet a més controlar versions de directoris, canviar el nom de fitxers... però poca cosa més. ( Llegeix-ne més )
ve, la 14-a de okt 2005, 00:23
Resume / En resum
Tre mallonge: * Mi komencis labori en Barcelono hodiaŭ! Bona laboro, plaĉa, ne streĉa. Ĉio dume bone aspektas (impreso de la unua tago) * Mi sukcesis ruligi ghdl, kaj ankaŭ gtkwave por simuli VHDL. Granda sukceso! * Morgaŭ mi tre dormemos... je la 8a mi devas esti en la laborejo.
Molt curt: * He començat a treballar a Barcelona avui! Bona feina, còmode, no estressant. De moment tot pinta bé (la impressió del primer dia) * He aconseguit fer funcionar el ghdl, i també el gtkwave per a simular VHDL. Un gran avenç! * Demà em moriré de son... a les vuit he de ser a la feina.
di, la 9-a de okt 2005, 13:17
Plendo pri la angla prononco / queixant-nos de la pronúncia anglesa / жалуясь на аглискую фонетику
Sí, és el tema de sempre. I una de les grans raons per a no aprendre l'anglès com a llengua internacional, almenys quan es fa propaganda de l'esperanto. Aquí he trobat un dels grups que proposa canviar regles de spelling de l'anglès. Diuen: moltes altres llengües han actualitzat les seves regles d'escriptura; perquè no nosaltres? Vet aquí un aclariment de la dificultat de l'anglès relacionada amb l' spelling: Why English spelling should be updated
Jen la ĉiama temo. Kaj unu el la grandaj tialoj por ne lerni la anglan kiel internacian lingvon, almenaŭ kiam oni propagandas pri esperanto. Ĉi tie mi trovis unu el la grupoj kiuj proponas ŝanĝi la regulojn pri sonskribado de la angla. Ili diras: multaj aliaj lingvoj ĝisdatigis siajn regulojn sonskribajn; kial do ne ni? Jen klarigo (en la angla) pri tiaj malfacilaĵoj lerni la anglan rilate al sonskribado: Why English spelling should be updated
Вот всегдашное дело. Один из важныx причин не учить англиский язык как международный язык. Они говорят: много других языков обновил свои письменные правила; почему бы ли мы нет? Вот объяснение о том, как трудно выучить англиский язык из-за писание: Why English spelling should be updated
di, la 9-a de okt 2005, 01:51
VHDL kaj Linukso - kiel kombini?
Aquesta tarda me l'he passada tota tota remenant coses de VHDL. I ha estat així perquè tinc Linux. El món del software relacionat amb VHDL està força fet caldo. Avui doncs m'he dedicat primer a recuperar el VHDL que algun dia havia sabut; m'he llegit amb força atenció el VHDL Cookbook, i un cop sabut tot això, he començat a fer la pràctica de SD2. Volia simular-la, així que la principal aventura ha estat trobar el software i fer-lo servir.
Ĉi posttagmeze mi elspezis mian tutan tempon laborumante kun VHDL. Tiel estis, ĉar mi havas Linukson. La programa mondo rilate al VHDL sufiĉe aĉas. Hodiaŭ do mi min dediĉis unue rehavi mian konon pri VHDL, kiun iam mi havis; mi legis sufiĉe atente la VHDL Cookbook, kaj tuj post tion scii, komencis verki la praktikaĵon de SD2 (universitata fakero). Mi volis simuli ĝin, do la ĉefa aventuro temis pri trovi la programojn, kaj ilin uzi. Mi iom lacas, kaj ŝajne neniu esperantista leganto komprenas pri VHDL. Se vere iu estas... mi ĝojegus, kaj certe tuj tradukos mian aventuron esperanten :) - krome, mi preskaŭ certas ke neniu kataluno min legas. Ha, la publiko la publiko. :) ( Read more... )
sa, la 8-a de okt 2005, 00:53
Dentopasto / Pasta de dents
Jam de antaŭ longe mi scivolemis pri la dentopastoj kiuj havas kolorajn strekojn apud la elirinta de la tubo pastofluo. Mi vere ne komprenis, kiel ili faris tion. Klaris ke ene ne estas diversaj ujoj kaj por la strekoj kaj por la pasto, ĉar ĉiam ĉio eliris bonproporcie, sufiĉe trafe. Ja fa molt de temps que volia saber de les pastes de dents que tenen línies de colors a la vora de la pasta que surt del tub. Realment no comprenia, com s'ho feien. Estava clar que no hi ha diversos dipòsits tant per les línies com per la pasta, ja que sempre tot sortia en bona proporció, de forma encertada. ( Read more... )
|